EN RECORD DE MODEST PRATS

Modest Prats, l’eminent filòleg compromès amb la llengua i el país,  ens ha deixat i ja ens en sentim orfes.

Es va destacar per la seva dedicació professional a la Llengua i la Literatura catalanes i pel seu mestratge en aquests camps, però també per la seva significativa trajectòria en l’àmbit de la teologia i del sacerdoci, des d’on es va comprometre amb la defensa de les llibertats en els temps difícils dels darrers anys de la dictadura.

Modest Prats va ser professor de Filologia Catalana a la UdG des de l’any 1971, quan encara era Col·legi Universitari, i rector de Medinyà.

Com a filòleg  va aprofundir en la història de la llengua  i també en la sociolingüística; la seva tasca investigadora queda reflectida en els llibres: Notes per a una història de la llengua (1976); Història de la llengua catalana (1982 i 1996), coescrita  amb Josep M. Nadal; llibres imprescindibles no només per als especialistes, sinó per a tothom  qui vulgui tenir un coneixement rigorós de la història de la nostra llengua. El futur de la llengua catalana (1990), escrit conjuntament amb els filòlegs August Rafanell i Albert Rossich ; Política lingüística de l’Església catalana als s. XVI i XVII  (1995). L’any 2009, en una edició a cura de Francesc Feliu, es publica el llibre Engrunes i retalls, que recull articles i treballs publicats al llarg de tota una vida. Aquesta publicació va representar un merescut homenatge en un moment en que la malaltia ja es feia evident.

El 2011 es publica, en reconeixement al mestre,  el llibre Homilies de Medinyà, uns selecció d’homilies i sermons destacables per la seva vàlua literària, cívica i social.

Em sembla especialment oportú esmentar avui un llibre que va publicar l’any 1989, deu anys després del cèlebre Manifest de Els Marges, del qual Modest Prats era un dels signants juntament amb altres intel·lectuals que exposaven críticament la situació real del català.  Aquesta publicació, un llibret de petit format però de gran pes pel seu contingut és: Meditació ignasiana sobre la Normalització lingüística, una meditació filològica i rigorosa que va tenir la virtut de provocar moltes i diverses reaccions; va suscitar un debat i la conscienciació necessària, justament perquè demostrava que el país no era  lingüísticament normal -en uns moments en què el cofoisme cultural era la nota dominant.

No em voldria deixar el seu vessant de traductor amb què ens va sorprendre l’any 1999 quan publica la magnífica traducció de  Fedra, de Jean Racine, de la qual m’agradaria parlar en una altra ocasió.

També vull recordar la seva investigació – segurament menys coneguda- sobre un  aspecte molt interessant: la pervivència de la llengua catalana al Rosselló i més concretament en el teatre culte durant el segle XVIII.  Modest Prats va pronunciar a La Sorbonne -Universitat de París- la conferència plenària, a la qual vaig tenir la sort d’assistir, en el Congrés Internacional de Llengua i Literatura Catalanes l’any 2000, sobre aquesta seva investigació fins llavors inèdita.

Modest Prats va ser un excel·lent professor universitari que va deixar empremta a diverses generacions d’estudiants de Filologia.

Gràcies, Modest, pel teu mestratge. Descansa en pau!

Anna M. Velaz Sicart  (30 de març de 2014)