PERFIL
ROSA MARIA
SALELLAS, mestra per vocació
Per a Rosa Maria
Salellas, el magisteri ha estat una vocació: quaranta set anys dedicats a
l’escola, als nens i nenes de parvulari majoritàriament. Va començar tot just
acabada la carrera l’any 1965 i fins al juny del 2012, en què es va jubilar, es
va lliurar -amb la vitalitat que la caracteritza- a fer de mestra en diversos pobles
del Baix i de l’Alt Empordà. Després a Figueres, à l’escola Sant Pau i, ja
definitivament, al Josep Pallach, d’on va ser directora des de la creació del
centre l’any 1983 fins a la seva jubilació.
De ben jove va
descobrir la importància de l’educació infantil i això la va motivar a preparar-se a nivell
personal. Quan exercia al Sant Pau i al Pallach
va viure grans canvis en l’ensenyament com la introducció del català a
les aules: “abans es feia tot en castellà i eren comptats els casos en què els
mestres començaven a introduir el català en hores a part. En obrir l’escola
Josep Pallach, el nostre projecte contemplava especialment l’ensenyament de la
llengua catalana. Recordo molt els enfrontaments amb alguns pares perquè fèiem
les reunions en català. Ara quan sento els problemes que s’estan generant altra
vegada en relació a la llengua catalana recordo aquells moments que vàrem viure.
En l’aspecte de la immersió lingüística hem anat enrere: no havia causat cap
problema i la situació actual em fa pensar en el passat, en els inicis de la
democràcia”.
L’altre gran
canvi va ser en la metodologia, amb l’adopció d’un mètode no tan memorístic,
que acordava més importància a l’aprenentatge significatiu. L’Escola Pallach,
sota la seva direcció, va ser un centre experimental de les comarques de
Girona.
Preocupada per la
problemàtica social, perquè incideix de ple en l’educació, s’indigna avui davant
les retallades que afecten l’ensenyament: “hi ha moltes famílies procedents de
la immigració amb problemes socials i de llengua, però els que manen no ho
tenen massa present i van traient
dotacions quan en realitat n’haurien de donar més: el meu lloc de
treball, es va crear quan jo vaig arribar a l’escola Pallach i, just en jubilar-me, van treure’l, això per
a mi va ser una patacada enorme.”
Estudis seriosos
demostren que els problemes dels alumnes es detecten en l’etapa de l’educació
infantil per part de mestres i psicopedagogs, però “el Departament no es posa
les mans al cap fins que arriben a ESO, i el problema de debò ja s’havia de
resoldre molt abans. No traiem professorat! En l’aprenentatge hi ha molts
aspectes, però la competència cultural i lingüística de les famílies, el nivell
social i econòmic, són molt importants”.
En uns moments en
què, per la crisi, s’han tret molts recursos a l’escola pública, la Rosa Maria
comparteix el sentiment d’altres directors catalans que manifesten: “podem
acceptar moltes coses, però que els nens arribin sense menjar això no ho podem
acceptar, segur que no seguiran un bon aprenentatge”.
L’escola ensenya
i forma, però la família educa i la feina s’ha de fer conjuntament. Filla de
Viladamat, el gran valor del treball i de l’esforç el va aprendre precisament a
casa amb l’exemple dels pares.
Lluitadora de
mena, veu l’escola del futur lligada al món de les noves tecnologies:
l’aprenentatge en relació amb la informàtica però sense oblidar els llibres, la
lectura, l’educació ambiental, els valors de socialització i de relació
personal, l’aprenentatge de llengües i la sensibilització artística: la música,
l’educació plàstica, l’art.
Fervent defensora –al seu moment- de l’hora
sisena, que va permetre fer atencions individualitzades als alumnes per
obtenir-ne un millor rendiment, no ha escatimat mai les hores de dedicació a
l’escola i a la seva formació personal: així és la Rosa Maria Salellas, una
mestra en el millor i més noble sentit de la paraula.
Anna Maria Velaz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada